sistemes d'emmagatzematge

Targetes perforadores: és una cartolina amb unes determinacions a l'estar perforades, el que suposa un codi binari. Aquests van ser els primers mitjans utilitzats per a ingressar informació i instruccions a un computador en els anys 1960 i 1970. Les targetes perforades no solament van ser utilitzades en la informàtica, sinó també per Joseph Marie Jacquard en els telers (de fet, la informàtica va adquirir les targetes perforades dels telers). Amb la mateixa lògica de perforació o absència de perforació, es van utilitzar les cintes perforades.

Cintes perforadora: és un mètode obsolet d'emmagatzematge de dades, que consisteix en una llarga tira de paper en la qual es realitzen forats per a emmagatzemar les dades. Va ser molt emprada durant gran part del segle XX per a comunicacions amb teletipos, i més tard com un mitjà d'emmagatzematge de dades per a miniordenadores i màquines eina tipus CNC.

Cintes magnètiques: és un tipus de mitjà o suport d'emmagatzematge d'informació que es grava en pistes sobre una banda plàstica amb un material magnetizado, generalment òxid de ferro o algun cromato. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades.

Disquets o dics flexibles:Els discs flexibles o disquets són un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Durant la dècada del 2000, han estat majoritariament substituïts per discs òptics i pels dispositius de memòria flaix.

Dics dur: és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guardin grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que vaig contar, els quals girin a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

Suports òptics:
- Dics compact: és un suport digital òptic utilitzat per a emmagatzemar qualsevol tipus d'informació (àudio, imatges, video, documents i altres dades). En espanyol o castellà, es pot escriure «cedé», encara que en gran part de Llatinoamèrica es pronuncia «sidí» (en anglès). La Real Acadèmia Espanyola (R.A.I.) també accepta «cederrón»%[1] (CDROM). Avui dia, segueix sent el mitjà físic preferit per a la distribució d'àudio.
- DVD: és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandària que els CDROM, però #podar<3> emmagatzemar sis vegades més informació que el CDROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.
- BLU-RAY DICS: també anomenat BD, és una antiga tecnologia de gravació sobre discs òptics que es diferencia dels seus predecessors per l'emmagatzematge de vídeo d'alta definició i de grans volums de dades. El nou format ha estat desenvolupat per Blu-ray Disc Association (BDA), grup d'empreses líders en el sector de l'electrònica i l'informàtica: Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson.

Magneto-òptic: és un tipus de disc òptic capaç d'escriure i reescribir les dades sobre si. Igual que un CDROM, pot ser utilitzat tant per a emmagatzemar dades informàtiques com pistes d'àudio. L'enregistrament magneto-òptica és un sistema combinat que grava la informació de forma magnètica sota la incidència d'un llamp làser, i la reproduïx per mitjans òptics.