sistema operatiu de MAC i Windows

MACINTOSH

Macintosh (abreujat Mac) és el nom amb el qual actualment ens referim a qualsevol computadora personal dissenyada, desenvolupada, construïda i comercialitzada per Apple Inc. El Macintosh 128K va ser llançat el 24 de gener de 1984. Va ser el primer ordinador personal comercialitzat exitosament que usava una interfície gràfica d'usuari (GUI) i un mouse en comptes de l'estàndard d'aquesta època: la interfície per línia de comandos. La linea de producció de Macs en l'actualitat varia des del bàsic Mac mini d'escriptori fins als servidors de rang mig menjo Xserve. Els sistemes Mac tenen com objectiu principal de mercat la llar, l'educació i la creativitat professional. La producció de Mac està basada en un model d'integració vertical en els quals Apple proporciona tots els aspectes del seu maquinari i crea el seu propi sistema operatiu que ve preinstalado en totes les Macs. Això contrasta amb les PC preinstalados amb Microsoft Windows, on un venedor proporciona el sistema operatiu i múltiples venedors creen el maquinari. En ambdós casos, el maquinari permet el funcionament d'altres sistemes operatius: les Mac modernes, així com les PC són capaços de suportar sistemes operatius com Linux, FreeBSD i Windows, aquest últim gràcies al programari de Apple Boot Camp o a altres programaris de virtualizació com per exemple Parallels Desktop o VMWare Fusion . Els primers Macintosh estaven basats en els microprocessadors de la família Motorola MC68000, de tecnologia CISC. Al març de 1994, Apple va introduir en la gamma Macintosh els xips PowerPC del Consorci Apple/IBM/Motorola, que suposaven el canvi a la tecnologia RISC. En el 2006 Apple va iniciar la transició des de la línia de PowerPC line als processadors Intel amb arquitectura x86. Els Macs actuals usen la sèrie de microprocessadors Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo i Intel Xeon 5100. Tots els models de Mac actuals vénen preinstalats amb una versió nadiva de l'última versió de Mac US X, que des del 28 d'agost de 2009 està en la seva versió Mac US X v10.6.1 Snow Leopard.

MAC OS X

Mac US X (pronunciat Mac O-Aquest Deu; a Espanya habitualment es pronuncia mac o-aquest-ics)%[3] és una línia de sistemes operatius computacionals desenvolupada, comercialitzada i venuda per Apple Inc. Es basa en Unix%[4] i usa una interfície gràfica desenvolupada per Apple cridada Aqua, que s'inspira lliurement en la interfície de Mac US Classic. El gestor de finestres X11, característic en la família de sistemes Unix, i Java s'usen només per a compatibilitat amb programari no nadiu de Mac.

MAC OS X V10.1

Mac US X v10.1 (Puma) %[editar] Abans que acabés l'any, el 25 de setembre de 2001, Apple va llançar aquesta nova versió que incrementava el rendiment del sistema alhora que incorporava algunes noves característiques tals com la reproducció de DVD. Donada la pèssima reputació de la versió 10.0, Apple va llançar la 10.1 en forma d'un CD d'actualització gratuït per als seus usuaris, a més dels 129$ que costava per als usuaris que seguien utilitzant Mac US 9. Això va ocasionar alguns quebradors de cap a Apple quan va descobrir que els CD d'actualització podien ser utilitzats també per a fer instal·lacions completes en sistemes amb Mac US 9 amb tan sols eliminar un determinat arxiu.

MAC OS V10.2

El 25 d'agost de 2002, Apple va prosseguir amb la marxa del seu sistema operatiu amb el llançament de Mac US X v10.2 "Jaguar" (la primera versió que va utilitzar publicitàriament la seva felina pseudònim), i que contava amb un nou increment en el seu rendiment, un nou i depurat aspecte i més de 150 millores que inclouen:
* Major suport per a xarxes de Microsoft Windows.
* Quartz Extremi perquè la composició de gràfics sigui processada directament per la targeta de vídeo.
* Un filtre adaptatiu contra spam.
* Apple Address Book para emmagatzemar la informació de contactes.
* Sistema de xarxa Rendezvous (una implementació de Apple de Zeroconf; renombrada a Bonjour per problemes legals en la versió 10.4).
* iChat: Un programa de xatejo amb suport de AOL Instant Messenger.
* Un renovat Finder amb recerques integrades en cada finestra.
* Dotzenes de noves característiques del Apple Universal Access.
* Sherlock 3: Serveis web.
* CUPS (Common Unix Printing System): que permet l'ús de drivers GIMP-print, hpijs i altre per a impressores no suportades oficialment.
En el Regne Unit no es va utilitzar oficialment el nom de Jaguar para referir-se a Mac US X v10.2 per a evitar entrar en conflicte amb el fabricant d'automòbils Jaguar, encara que la caixa i els CD van seguir conservant el logotip amb pell de Jaguar.

MAC OS X V10.3

Mac US X v10.3 "Panther" es va llançar el 24 d'octubre de 2003. A més de tenir un rendiment molt major, va incorporar la major actualització en l'interfície d'usuari, i tantes o més millores que Jaguar l'any anterior. Per altra banda, en aquesta versió van deixar de suportar-se alguns models antics G3.

Les noves millores de Panther inclouen:
* Finder actualitzat, que incorpora una interfície metàl·lica i recerca ràpida.
* Exposé: una nova forma de manipular finestres.
* Canvi ràpid d'usuaris: que permet tenir sessions amb diferents usuaris obertes al mateix temps i passar d'uns a altres ràpidament.
* iChat AV que afegix suport per a videoconferència a iChat.
* Renderización millorada de PDF. * Suport integrat de fax.
* Interoperatibilidad amb Microsoft Windows molt major.
* FileVault: Sistema de xifrat en temps real del directori privat de cada usuari.
* Increment de velocitat en tot el sistema amb un major suport per als G5 .

MAC OS X V10.4

Mac US X v10.4 "Tiger" es va posar a la venda el 29 d'abril de 2005. Conté més de 200 noves millores, però com va succeir amb el llançament de Panther, algunes màquines antigues han deixat de ser suportades; en particular, qualsevol equipo Apple que no conti amb connexió FireWire no està ja suportat en Tiger. Algunes de les noves característiques de Tiger són:

* Spotlight: Un sistema de recerca basat en continguts i metadatos.
* Dashboard: Dashboard en un conjunt de miniaplicaciones, denominades en el camp de la informàtica widgets, les quals permeten realitzar tasques comunes i oferixen accés instantani a la informació.
* iChat: Una nova versió d'aquest programa que suporta el códec de vídeo H.264 per a la realització de videoconferències de fins a 4 persones. A més, també permet realitzar audioconferències de fins a 10 persones.
* QuickTime 7: La nova versió inclou suport per a H.264 i una interfície completament rediseñada.
* Safari: Aquesta nova versió del navegador per defecte del sistema incorpora suport per a RSS, major velocitat i seguretat, etc.
* Automator: Sistema que permet portar a terme de forma eficaç i senzilla tota classe de tasques manuals i repetitives de forma automàtica i sense necessitat de coneixements de programació.
* Core Image i Core Video: Tecnologies avançades de processament d'imatges en temps real.
* Suport de memòria de 64 bits per als nous G5, usant el sistema LP64
* . Utilitats Unix actualitzades, com cp i rsync, que poden preservar els metadatos en HFS Plus i resource fork.
* Sistema estès de permisos usant llistes de control d'accés.

Com curiositat cap comentar que Apple disposa a partir de Tiger, d'una versió "paral·lela" compilada per a processadors Intel, si bé, teòricament, només podrà instal·lar-se sota certes restriccions de maquinari i en processadors amb suport SSE3.

Aquesta versió va aparèixer en forma oficial el dia 10 de gener del 2006 amb els primers equips "Mac Intel": El iMac Core Duo (ex iMac G5), Mac mini Core Sol i Core Duo (ex Mac mini G4) a més dels nous portàtils denominats MacBook i MacBook Pro, ambdós equipats amb processadors Intel Core Duo. També han existit versions per a G4 d'aquest sistema operatiu, inclosa almenys en els últims PowerBook G4 a la venda.

MAC OS X V.10.5

Aquests són els deu punts principals que destaca Apple:
* Estafi Machine: La possibilitat de poder tornar en el temps a una versió especifica dels continguts d'una carpeta, del disc dur complet, d'un només arxiu, d'un àlbum de fotos en iPhoto, etc.
* Mail 3: La tercera versió d'aquest programa de correu electrònic de Apple ara inclou Notes i To-Dues (llistes de coses per fer), així com variades plantilles per a enviar email HTML.
* iChat: Inclou icones animades i converses per pestanyes. A més de funcions addicionals per als vídeochats, presentar vídeos i compartir l'escriptori.
* Spaces: Desplega múltiples escriptoris virtuals.
* Dashboard: Porta una eina cridada Dashcode para crear Widgets fàcilment. Addicionalment Safari té un botó "Webclip" que permetrà prendre qualsevol fragment d'una pàgina que s'estigui veient i convertir-la en un Widget.
* Spotlight: Inclou recerques avançades, Quick Look (previsualitzacions en viu), i la possibilitat de buscar en diversos computadors Mac en xarxa (si l'opció "Compartir Arxius" està habilitada). A més, les finestres de Finder i Spotlight s'han unificat.
* iCal: Inclou diverses millores, especialment en l'àmbit dels calendaris grupales.
* Accessibilitat: Más millores en les funcions d'accessibilitat perquè "tots puguin usar un Mac". La major d'elles sent un gran avanç en les funcions de text-a-veu amb una nova veu sintetitzada cridada Alex, que fins i tot pot parlar clarament a altes velocitats. A més, porta suport per a pantalles Braille.
* 64-bit: Tiger va anar el primer sistema operatiu de Apple a començar a treure-li profit al poder dels processadors de 64-bit. Leopard dóna el pròxim salt lliurant més parts optimitzades del sistema operatiu, així com la capacitat que altres capes del sistema (i no solament la capa UNIX) puguin fer ús de massives quantitats de memòria.
* Core Animation: Així com Core Video, Core Imatge i Core Àudio simplificaven que qualsevol desenvolupador li tragués el màxim profit a funcions de vídeo, 2D i àudio, respectivament, ara Core Animation fa el mateix amb animacions ? el que significa que juntament amb Leopard arribarà una generació d'aplicacions plenes d'efectes 3D. Ara els efectes 3D en la interfície no són d'ús exclusiu del sistema operatiu o de qui sàpiguen usar OpenGL. Segons Apple, aquests nous efectes inclosos correran sobre qualsevol Mac venut en els últims 2 anys.

MAC OS X V.10.6

Mac US X 10.6 Snow Leopard és el nou sistema operatiu de Apple. Snow Leopard està a la venda, per 29 ? per als usuaris de Leopard i per 169 ? el Mac Box Set (Mac US X Snow Leopard, iLife '09 i iWork '09) per als posseïdors d'un ordinador amb Mac US X Tiger, en el Apple Store (incloent despeses d'enviament) i en els distribuïdors Apple autoritzats. Ja han estat llançats ordinadors Apple amb Snow Leopard ja instal·lat. Les millores incloses en aquesta versió són:

* Nou exposé integrat en el Dock.
* Innovació en caràcters xinesos podent usar el touchpad per a inserir-los.
* Ajustament automàtic de la zona horària.
* Millores en la selecció de text en PDF.
* Suport per a connectar-se als servidors Microsoft Exchange 2007 en les aplicacions d'Agenda (Address Book), Mail i iCal.%[12]
* Temps d'instal·lació menors i menor ús d'espai de disc dur%[13]
* Suport per a 16 TB teòrics de RAM a través de major desenvolupament de tecnologies de nuclis de 64 bits.%[14]
* Grand Central: una tecnologia de programació paral·lela que permet usar els avantatges dels processadors multinúcleo i optimitzar l'execució d'aplicacions de Mac US X.%[15] que busca que el sistema operatiu prengui major avantatge de les CPUs de multinúcleo%[12]
* QuickTime X que tindrà suport optimitzat per a codecs actuals%[12]
* OpenCL (Open Computing Language): que permetrà als desenvolupadors programar aplicacions que utilitzin la unitat de processament gràfic (GPU) per a usos no gràfics.%[12]
* Un nucli de 64 bits que proveirà d'un ambient complet de 64 bits per a les aplicacions, juntament amb suport de 32 bits per a les Macs més antigues. Això permetrà fins a un màxim teòric de 16TB de memòria RAM.%[16.

MAC OS 9

Mac US 9 va ser l'última versió major de la família de sistemes operatius coneguda menjo Mac US clàssic (classic en anglès). Va Ser introduïda per Apple Computer el 23 d'octubre de 1999 i succeïda per Mac US X. Si bé inicialment estava previst que anés una nova versió menor de l'anterior Mac US 8 (Mac US 8.7), es va canviar a Mac US 9 per a suplir el salt cap a la següent generació (ja en preparació) del Mac Us, Mac US X (presentat com versió 10). Aquest sistema, igual que tots els d'aquesta família, mancava d'alguns serveis i prestacions comunes en els sistemes del seu temps, tals com la memòria protegida o multitarea preventiva. No obstant això presentava nombrosos avantatges pel que fa als anteriors Mac Us, com per exemple interfície per a diversos usuaris (un multiusuario bàsic), recerca avançada i major compatibilitat. Apple va actualitzar el Mac US 9 amb una sèrie de correccions i versions menors tals com la 9.0.4 i 9.1 (en la qual, per exemple, va ser inclosa la capacitat per a gravar CDs des del propi sistema (amb el Finder) sense utilitzar una eina externa), en 2000 i 2001. Altra actualització, Mac US 9.2.1, va ser llançada en 2001, però ja només va millorar la funcionalitat de l'entorn d'emulació Classic de Mac US X (i va ser seguida del 9.2.2 amb el mateix propòsit). Els últims equips produïts amb capacitat d'utilitzar aquest sistema van anar els Power Mac G4, descontinuados en 2004. Els productes que van ser llançats para MacOS 9 o anterior ja no són compatibles amb els Mac amb el sistema operatiu MacOS X Leopard o MacOS X Snow Leopard.

MAC OS 8

Mac US 8 és un sistema operatiu comercialitzat per Apple Computer el 26 de juliol de 1997 (Setembre de 1997 a Espanya%[1] ). És la major revisió de Mac US des del llançament del System 7, sis anys abans. Mac US 8 representava l'esforç de Apple per integrar moltes de les tecnologies desenvolupades per a l'ambiciós projecte amb el nom en clau Copland. Aquesta versió va posar al dia el sistema mentre Apple desenvolupava la següent generació, el Mac US X, i també va ser un èxit de vendes, amb 1,2 milions de còpies en les primeres dues setmanes.%[2] Alguns dels canvis en la interfície menjo Platinum, i el nou Finder multi-filo nadiu para PowerPC, es van introduir en aquesta versió, així com un sistema d'arxius més eficient HFS Esteneu.

WINDOWS



WINDOWS 1.0

En 1985 Microsoft va publicar la primera versió de Windows, una interfície gràfica d'usuari (GUI) per al seu propi sistema operatiu (MS-DOS) que havia estat inclòs en el IBM PC i ordinadors compatibles des de 1981. La primera versió de Microsoft Windows Premium mai va ser massa potent ni tampoc es va fer popular. Estava severament limitada a causa de els recursos legals de Apple, que no permetia imitacions de les seves interfícies d'usuari. Per exemple, les finestres només podien disposar-se en mosaic sobre la pantalla; això és, mai podien solaparse o ocultar-se unes a unes altres. Tampoc havia "paperera de reciclatge" degut al fet que Apple creia que ells tenien la patent d'aquest paradigma o concepte. Ambdues limitacions van ser eliminades quan el recurs de Apple va ser rebutjat en els tribunals. D'altra banda, els programes inclosos en la primera versió eren aplicacions "de joguina" amb poc atractiu per als usuaris professionals.

WINDOWS 2.0

Va aparèixer en 1987, i va anar un poc més popular que la versió inicial. Gran part d'aquesta popularitat la va obtenir de la inclusió en forma de versió "run-estafi" de noves aplicacions gràfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word para Windows. Aquestes podien carregar-se des de MS-DOS, executant Windows alhora que el programa, i tancant Windows al sortir d'elles. Windows 2 encara usava el model de memòria 8088 i per això estava limitat a 1 megaoctet de memòria; no obstant això, molta gent va aconseguir fer-lo funcionar sota sistemes multitareas menjo DesqView.

WINDOWS 3.0

La primera versió realment popular de Windows va anar la versió 3.0, publicada en 1990. Aquesta es va beneficiar de les millorades capacitats gràfiques per a PC d'aquesta època, i també del microprocessador 80386, que permetia millores en les capacitats multitarea de les aplicacions Windows. Això permetria executar en manera multitarea velles aplicacions basades en MS-DOS. Windows 3 va convertir al IBM PC en un seriós competidor per al Apple Macintosh.

OS/2

OS/2 és un sistema operatiu de IBM que va intentar succeir a DOS com sistema operatiu dels PC. Es va desenvolupar inicialment de manera conjunta entre Microsoft i IBM, fins que la primera va decidir seguir el seu camí amb el seu Windows 3.0 i IBM es va ocupar en solitari d'OS/2.

OS/2.1

Durant la segona meitat dels 80, Microsoft i IBM havien estat desenvolupant conjuntament OS/2 com successor del DOS, per a treure el màxim profit a les capacitats del processador Intel 80286. OS/2 utilitzava el direccionamiento maquinari de memòria disponible en el Intel 80286 per a poder utilitzar fins a 16 MB de memòria. La majoria dels programes de DOS estaven per contra limitats a 640 KB de memòria. US/2 1.x també suportava memòria virtual i multitarea. Més endavant IBM va afegir, en la versió 1.1 d'OS/2, un sistema gràfic cridat Presentation Manager (PM). Encara que en molts aspectes era superior a Windows, el seu API (Programa d'Interfície d'Aplicacions) era incompatible amb la qual usaven els programes d'aquest últim. (Entre altres coses, Presentation Manager localitzava l'eix de coordenades X, I en la part inferior esquerra de la pantalla com les coordenades cartesianes, mentre que Windows situava el punt 0,0 en el cantó superior esquerra de la pantalla com altres sistemes informàtics basats en finestres). A principi dels 90, van créixer les tensions en la relació entre IBM i Microsoft. Cooperaven entre si en el desenvolupament dels seus sistemes operatius per a PC i cadascun tenia accés al codi de l'altre. Microsoft volia desenvolupar Windows encara més, mentre IBM desitjava que el futur treball estigués basat en OS/2. En un intent de resoldre aquestes diferències, IBM i Microsoft van acordar que IBM desenvoluparia OS/2 2.0 per a reemplaçar a/OS 2 1.3 i Windows 3.0, mentre Microsoft desenvoluparia un nou sistema operatiu, OS/2 3.0, per a succeir més endavant a l'OS/2 2.0. Aquest acord aviat va ser deixat de costat i la relació entre IBM i Microsoft va acabar. IBM va continuar desenvolupant IBM US/2 2.0 mentre que Microsoft va canviar el nom del seu (encara no publicat) OS/2 3.0 a Windows NT. (Microsoft va promocionar Windows NT amb tant èxit que la majoria de la gent no es va adonar que es tractava d'un OS/2 remozado.) Ambdós van retenir els drets per a usar la tecnologia d'OS/2 i Windows desenvolupada fins a la data de terminació de l'acord.

OS/2 2.0

IBM va publicar OS/2 versió 2.0 en 1992. Aquesta versió suposava un gran avanç enfront d'OS/2 1.3. Incorporava un nou sistema de finestres orientat a objectes cridat Workplace Shell menjo substitut del Presentation Manager, un nou sistema de fitxers, HPFS, per a reemplaçar al sistema de fitxers FAT de DOS usat també en Windows i aprofitava totes els avantatges de les capacitats de 32 bit del processador Intel 80386. També podia executar programes DOS i Windows, ja que IBM havia retingut els drets per a usar el codi de DOS i Windows com resultat de la ruptura.

US/2 3.0 i 4.0

IBM va continuar venent OS/2, produint versions posteriors com OS/2 3.0 (també cridat Warp) i 4.0 (Merlin). Però amb l'arribada de Windows 95, OS/2 va començar a perdre quota de mercat. Encara que OS/2 seguia corrent aplicacions de Windows 3.0, mancava de suport per a les noves aplicacions que requerien Windows 95. AL contrari que amb Windows 3.0, IBM no tenia accés al codi font de Windows 95; i tampoc tenia el temps ni els recursos necessaris per a emular el treball dels programadors de Microsoft amb Windows 95; no obstant això, OS/2 3.0 (Warp) va aparèixer en el mercat abans que Windows 95 (que es retardava respecte a la data inicial de llançament); com millores incorporava una reducció en els requisits de maquinari (passava de demanar 8 Mb de memòria RAM de la seva antedecesor OS/2 2.1 a demanar només 4 Mb), i com gran afegit, incorporava el cridat BonusPack, un conjunt d'aplicacions d'oficina, comunicacions, etc que estalviaven l'haver de comprar programari addicional com en el cas de Windows. Tot això unit a una gran campanya publicitària i a un molt reduït preu (l'equivalent a uns 59.40 ? enfront dels 100 ? de Windows) van provocar que molta gent s'animés a provar-lo en lloc d'esperar l'arribada de Windows 95. Lamentablement, el posterior abandó per part de IBM va fer que anés quedant relegat (encara que segueix sent utilitzat -cada vegada menys- en sectors bancaris per la seva alta estabilitat).

WINDOWS 3.1 y 3.11

En resposta a l'aparició d'US/2 2.0 , Microsoft va desenvolupar Windows 3.1, que incloïa diverses petites millores a Windows 3.0 (com les fonts escalables TrueType), però que consistia principalment en suport multimèdia. Més tard Microsoft va publicar el Windows 3.11 (denominat Windows per a treball en grup), que incloïa controladors i protocols millorats per a les comunicacions en xarxa i suport per a xarxes punt a punt.

WINDOWS NT

Mentrestant Microsoft va continuar desenvolupant Windows NT. Per a això van reclutar a Dave Cutler, un dels caps analistes de VMS en Digital Equipment Corporation (avui parteix de Compaq, que en 2005 va ser comprada per HP) per a convertir NT en un sistema més competitiu. Cutler havia estat desenvolupant un successor del VMS en DEC (Digital Equipment Corporation) cridat Mica, i quan DEC va abandonar el projecte es va dur els seus coneixements i alguns enginyers a Microsoft. DEC també va creure que es duia el codi de Mica a Microsoft i va entaular una demanda. Microsoft finalment va pagar 150 milions de dòlars i va acordar donar suport al microprocessador Alpha de DEC en NT. Sent un sistema operatiu completament nou, Windows NT va sofrir problemes de compatibilitat amb el maquinari i el programari existents. També necessitava gran quantitat de recursos i aquests estaven solament disponibles en equips grans i cars. A causa de això molts usuaris no van poder passar-se A Windows NT. La interfície gràfica de NT encara estava basada en la de Windows 3.1 que era inferior a la Workplace Shell d'OS/2.

WINDOWS NT 3.1

Windows NT 3.1 (l'estratègia de màrqueting de Microsoft era que Windows NT semblés una continuació de Windows 3.1) va aparèixer en la seva versió beta per a desenvolupadors en la Conferència de Desenvolupadors Professionals de juliol de 1992 en San Francisco. Microsoft va anunciar en la conferència la seva intenció de desenvolupar un successor per a Windows NT i Chicago (que encara no havia estat llançada). Aquest successor hauria d'unificar ambdós sistemes en un només i el seu nom clau era Cairo. (Vist en retrospectiva Cairo va ser un projecte més difícil del que Microsoft havia previst i com resultat NT i Chicago no seria unificats fins a l'aparició de Windows XP). Les versions antigues de Windows NT es distribuïen en disquettes i requerien uns elevats recursos de maquinari (a més de suportar relativament poc maquinari) pel que no es van difondre massa fins a arribar A Windows NT 4.0 i sobretot a Windows 2000. Per primera vegada donava suport per al sistema de fitxers NTFS.

WINDOWS 3.5/3.51

Cap destacar que la interfície gràfica de Windows NT 3.5 i Windows 3.51 era la mateixa que la dels seus predecessors, Windows NT 3.1 i Windows 3.1, amb l'Administrador de Programes. Per altra banda, Microsoft va distribuir un afegit cridat NewShell, el nom complet del qual és "Shell Technology Preview Update", que no era altra cosa més que una versió Beta de la nova interfície gràfica de Windows 95 i NT 4.0, amb el botó i menú inici, però per a Windows NT 3.5x. La seva funció principal era que els usuaris de Windows avaluessin el nou interfície gràfic, que anava a ser presentat en Windows 95 i NT 4.0, però com "dany col·lateral" li donava a Windows NT 3.5x la nova interfície gràfica.

WINDOWS NT 4.0

Windows NT 4.0 presentava diversos components tecnològics d'avantguarda i suport per a diferents plataformes com MIPS, ALPHA, Intel, etc. Les diferents versions menjo Workstation, Server, Terminal server, Advancer server, permetien poder adaptar-lo a diverses necessitats. L'ús de components com targetes de so, mòdems, etc, havien de ser dissenyats específicament per a aquest sistema operatiu.

WINDOWS 95

Microsoft va adoptar "Windows 95" com nom de producte per a Chicago quan va ser publicat a l'agost de 1995. Chicago anava encaminat a incorporar una nova interfície gràfica que competís amb la d'US/2. Encara que compartia molt codi amb Windows 3.x i fins i tot amb MS-DOS, també es pretenia introduir arquitectura de 32 bits i donar suport a multitarea preemptiva, com US/2 o el mateix Windows NT. No obstant això només una part de Chicago va començar a utilitzar arquitectura de 32 bits, la major part va seguir usant una arquitectura de 16 bits, Microsoft argumentava que una conversió completa retardaria massa la publicació de Chicago i seria massa costosa. Microsoft va desenvolupar una nova API per a remplazar la API de Windows de 16 bits. Aquesta API va ser denominada Win32, des de llavors Microsoft va denominar a l'antiga API de 16 bits menjo Win16. Aquesta API va ser desenvolupada en tres versions: una per a Windows NT, altra per a Chicago i altra cridada Win32s, que era un subconjunt de Win32 que podia ser utilitzat en sistemes amb Windows 3.1.; d'aquesta manera Microsoft va intentar assegurar algun grau de compatibilitat entre Chicago i Windows NT, encara que els dos sistemes tenien arquitectures radicalment diferents Windows 95 tenia dues grans avantatges per al consumidor mig. Primer, encara que la seva interfície encara corria sobre MS-DOS, tenia una instal·lació integrada que li feia aparèixer com un sol sistema operatiu (ja no es necessitava comprar MS-DOS i instal·lar Windows damunt). Segundo, introduïa un subsistema en manera protegida que estava especialment escrit a processadors 80386 o superiors, la qual cosa impediria que les noves aplicacions Win32 danyessin l'àrea de memòria d'altres aplicacions Win32. En aquest respecto Windows 95 s'acostava més a Windows NT, però alhora, atès que compartia codi de Windows 3.x, les aplicacions podien seguir bloquejant completament el sistema en cas que envaïssin l'àrea d'aplicacions de Win16. Tenia també com novetat l'incloure suport per a la tecnologia Plug&Play. Windows 95 es va convertir en el primer gran èxit dels de Redmond a nivell mundial. L'evolució d'Internet i la potència dels equips, cada vegada més capaces, va donar lloc a un binomi en el qual Intel i Microsoft dominaven el panorama mundial amb solvència. Els fabricants començaven a bolcar-se en aquest sistema a l'hora de treure els seus controladors de dispositius i, encara que amb alguns problemes per incompatibilitats inevitables, l'èxit de la plataforma va ser absolut. Més endavant va ser llançada una versió amb compatibilitat per a USB (1.0) que permetia executar-se en computadors (ordinadors) amb poques prestacions en Maquinari. Aquesta versió va sortir al mercat a l'octubre de 1998.

WINDOWS 98

El 25 de juny de 1998 va arribar Windows 98. Incloïa nous controladors de maquinari i el sistema de fitxers FAT32 (també suportat per Windows 95 OSR 2 i OSR 2.5) que suportava particions majors als 2 GB permesos per Windows 95. Va donar suport també a les noves tecnologies com DVD, FireWire, USB o AGP. Era nova també la integració de l'explorador d'Internet en tots els àmbits del sistema. Però la principal diferència de Windows 98 sobre Windows 95 era que el seu nucli havia estat modificat per a permetre l'ús de controladors de Windows NT en Windows 9x i viceversa. Això es va aconseguir amb la migració de part del nucli de Windows NT a Windows 98, encara que aquest seguís mantenint la seva arquitectura MS-DOS/Windows GUI. Això va permetre la reducció de costos de producció, atès que Windows NT i Windows 98 ara podien utilitzar gairebé idèntics controladors.

WINDOWS 98 SECOND EDITION (SE)

A principis de 1998 es va desenvolupar aquest sistema operatiu, sortint al mercat a la fi de 1998, quan Microsoft va treure al mercat Windows 98 Second Edition, la característica del qual més notable era la capacitat de compartir entre diversos equips una connexió a Internet a través d'una sola línia telefònica. També eliminava gran part dels errors produïts per Internet Explorer en el sistema. Aquesta versió és la més estable de totes les d'aquesta sèrie, i encara se segueix utilitzant en molts equips, millorant en si dues coses importants:
1) El greu error de sol·licitud de llicència que simplement es pot deixar passar per alt en la instal·lació quan es copien els arxius amb extensió ".CAB" (sense cometes) a la unitat de disc dur de la computadora (CPU o ordinador) en la primera versió d'aquest sistema operatiu
2) Es corregeixen les extensions d'arxiu i aplicacions per a una optimització i millor administració de memòria virtual, reduint així els famosos missatges d'error en pantalla blava.

Windows Millenium Edition (ME)

En 2000 Microsoft va introduir Windows Em, que era una còpia de Windows 98 amb més aplicacions afegides. Windows EM va anar un projecte ràpid d'un any per a emplenar el buit entre Windows 98 i el nou Windows XP, i això es va notar molt en la poca estabilitat d'aquesta versió. En teoria, Windows 2000 anava a ser la unificació entre les dues famílies de Windows, l'empresarial i la de llar, però per retards es va llançar aquest petit avanç. En aquesta versió s'accelerava l'inici del sistema i oficialment ja no es podia distingir entre el MS-DOS i l'entorn gràfic (encara que van aparèixer pegats que permetien tornar a separar-lo com es feia en versions anteriors). Aquesta versió no portava unitat de procés de 16 bits i es va centrar únicament en la compatibilitat amb nou maquinari de 32 bits. Com a conseqüència, només funcionava correctament amb els equips nous que ho tenien instal·lat, ja que si s'instal·lava sobre un equip antic (mitjançant una actualització de programari) el maquinari de 16 bits era més complex de configurar, o bé no funcionava en absolut. Cap destacar que aquest sistema operatiu va ser molt poc popular pels seus continus errors i molts desavantatges d'ús. Aquests inconvenients van fer que, salvo en contades ocasions, els seus usuaris retornessin ràpidament a l'ús de Windows 98, o bé que donessin el salt a Windows 2000.

WINDOWS 2000

En aquest mateix any va veure la llum Windows 2000, una nova versió de Windows NT molt útil per als administradors de sistemes i amb una gran quantitat de serveis de xarxa i el més important: admetia dispositius Plug&Play que venien sent un problema amb Windows NT. La família de Windows 2000 estava formada per diverses versions del sistema: una per a les estacions de treball (Windows 2000 Professional) i vàries per a servidors (Windows 2000 Server, Advanced Server, Datacenter Server). Windows 2000 incorporava importants innovacions tecnològiques per a entorns Microsoft, tant en nous serveis com en la millora dels existents. Algunes de les característiques que posseïx són:

Emmagatzematge:
* Suport per a FAT16, FAT32 i NTFS.
* Xifrat de fitxers (EFS).
* Servei d'indexació.
* Sistema d'arxius distribuït (DFS).
* Nou sistema de backup (ASR).
* Sistema de tolerància a fallades (RAID) amb discos dinàmics (programari).

Comunicacions:
* Serveis d'accés remot (RAS, VPN, RADIUS i Enrutamiento).
* Nova versió de IIS amb suport per a HTTP/1.1.
* Activi Directory.
* Balanceig de càrrega (clustering)
* Serveis d'instal·lació desatesa per xarxa (RIS).
* Serveis nadius de Terminal Server.

Aquests avanços marquen un abans i un després en la història de Microsoft.

Windows XP (eXPerience)

La unió de Windows NT/2000 i la família de Windows 9.x es va arribar amb Windows XP lloc en venda en 2001 en la seva versió Home i Professional. Windows XP usa el nucli de Windows NT. Incorpora una nova interfície i presumeix de majors capacitats multimèdia. A més disposa d'altres novetats com la multitarea millorada, suport per a xarxes sense fil i assistència remota. Es pot agregar que immediatament després d'haver llançat l'últim Service Pack (SP2), Microsoft va dissenyar un sistema orientat a empreses i corporacions, cridat Microsoft Windows XP Corporate Edition, una mica similar al Windows XP Professional, solament que dissenyat especialment per a empreses. En l'apartat multimèdia, XP dóna un avanç amb la versió Mitja Center(2002-2005). Aquesta versió oferix una interfície d'accés fàcil amb tot el relacionat amb multimèdia (TV, fotos, reproductor DVD, Internet...).

Windows Server 2003

Successor de la família de servidors de Microsoft a Windows 2000 Server. És la versió de Windows per a servidors llançada per Microsoft en l'any 2003. Està basada en el nucli de Windows XP, al que se li han afegit una sèrie de serveis, i se li han bloquejat algunes de les seves característiques (per a millorar el rendiment, o simplement perquè no seran usades).

Windows Vista

Windows Vista va aparèixer en el mercat el 30 de gener de 2007. Cap destacar els continus retards en les dates de lliurament del sistema operatiu. Inicialment es va anunciar la seva sortida al mercat a inicis-mitjans de 2006; posteriorment i a causa de problemes durant el procés de desenvolupament, es va retardar la seva sortida fins a finals de 2006. L'últim retard va traslladar la data fins a finals de gener de 2007. Aquests continus retards han dut A Microsoft a prendre diverses mesures per a minimitzar les despeses extres derivats dels retards. Per exemple, a Argentina, es podrà comprar Windows Vista amb un "tiquet" que la persona adquireix al moment de comprar un nou PC que no té instal·lat encara Windows Vista. Podran canviar el "tiquet" per una còpia original de Windows Vista i així actualitzar el seu sistema. També cap destacar que Windows Vista porta una nova interfície gràfica cridada Aero, que és una evolució de la interfície gràfica denominada Lluna de Windows XP. Aquest sistema operatiu, com el Windows Em, ha estat criticat per la seva falta de compatibilitat, entre altres coses, fent que la majoria dels usuaris regressin al seu antecessor Windows XP o que migren a Mac US X o GNU/Linux.

Windows Server 2008

Igual que el seu successor, Windows Server 2003 es basava en l'última versió del SOTA domèstica publicada. Aquest es basa en Windows Vista quant a la seva interfície Aero, molt més amigable i senzilla, i en Windows Server 2003 SP2.

WINDOWS 7

És la següent versió de Windows, successora de Windows Vista. Segons Microsoft, "no s'està creant un nou kernel per a Windows 7, solament s'està retocant i refinant el kernel de Windows Vista"%[1] a més l'empresa assegura es que necessitaran els mateixos recursos que Windows Vista.%[2] Windows 7 sortirà a la venda el 22 d'Octubre de 2009, estant disponible la versió RTM a mitjan mes de Julio.