Parts

Letras

Altura de les majúscules: És l'altura de les lletres de caixa alta.

Altura X: Altura de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.

Anell: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b, p i o".

Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'altura x, tals com les lletres "b, d i k".

Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part mes essencial.

Astes muntants: Són les astes principals o obliqües d'una lletra, tals com la " L, B, V o A".

Asta ondada o espina: És el tret *princial de la lletra "S" en majúscula o "s" en minúscula.

Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, f o t".

Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en la lletra " I, K i L ".

Cua: Asta obliqua penjant que formen algunes lletres, tals com la " R o K ".

Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com ocorre amb la lletra "p i g".

Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipus.

Línia basi: La línia sobre la qual es recolza l'altura.

Orella: És la terminació o terminal que se li afegeix a algunes lletres tals com a "g, o i r".

Rebaba: És l'espai que existeix entre el caràcter i la vora del mateix.

Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un asta, braç o cola

C02

C02

REPITIENDO ARTES GRAFIQUES

:(

PIJ

Hemos hecho lo que veis en las imagenes.
Se trata del PIJ:
P: particion
i
J: justificacion

1º:

le dais a nuevo.
aquí ponemos los datos.2º:
selecionem el paragraf.
li donem a estilo/formatos y selecionamos que tipo de pij queremos.

Activitat espaiat

1º:
selecionem el text que volem modificar i anem a estilo / interliniat on podem posar l'interliniat que voguen en aquest cas 11pt , la sangria, etc:

m1c02e1

tipometro

es una regla graduada de metal, plástico, acetato u otro material, dividida normalmente en puntos y en milímetros, que se ha utilizado tradicionalmente en artes gráficas para medir material tipográfico. Según Martínez de Sousa, la idea del tipómetro se la debemos al impresor y librero francés Martín Domingo Fertel. Debido a la informatización en el proceso de composición tipográfica, mucho más preciso, hoy día el tipómetro ha desaparecido prácticamente del ámbito profesional.

indesign

indesign:

és una aplicació de maquetació desenvolupada per la companyia Adobi Systems para dissenyadors gràfics. Presentada en 1999, el seu objectiu era constituir-se en l'alternativa a QuarkXPress (QXP), de Quark Inc. que des de feia dotze anys venia exercint el monopoli de facto en la composició professional de pàgines.

paragraf

Ejercicio 3
Paragraf ordinari:



P.frances:


P.modern:



P.epigràfic:


P.quebrat:

P. en bloc;Triangle español:base de lampara:

Ejercicio

Ejercicio 1º
Herramientas:

Fusion
-interseccion
-union
-diferencia
-diferencia inversa
-o exclusivo
-combinacion
Ejercicio 2:

herramientas:

figuras
Ejercicio 3:
(paragraf)
herramientas:





Ejercició 4º:
herramientas

Letras

carasteristicas:
Romana antigua
-Astes diferents grosos
- Terminals triangulars i còncaus

Romana moderna
-Astes de diferents grosos, lomt contrastades
- Terminals triangulars i còncaus pero mes fins que la romana antigua.

Egipcia
-Terminals quadrats i de la mateixa grandaria que l'asta.
-Traç recte i uniforme

Palsec
-No tenen adorns ni terminals
- Troços grosos uniforme

Cal.ligrafica
-Estan unidesles terminals
-imiten la cal.ligrafia dels manuscrits o la lletra manual

Fantasia
-Son aquelles families quye tenen adorns, pero no es catalogan a cap de les altres.

Quarkxpress

Quark Xpress: és un programa d'autoedició per a ordinadors Mac US X i Windows, produït per Quark Inc. Quark Inc. pot ser considerada com una de les primeres empreses deganes d'autoedició (juntament amb Aldus, Xerox,Adobi Systems i Apple Computer). La primera version de QuarkXPress va aparèixer en 1987.

Juanagrafith

He fet una tipografia, primer l'he dibuixat i despues l'escanegi. Una vegada escanejat passada les lletres a l'Adobi Illustrator i despues es passa a una plantilla d'orientació perquè les lletres tinguin la grandària adequada incloent els signes. Ja fet allò utilitzem el Fontlab (és una programa fet per a crear tipografias), vam obrir un arxiu nou i ens saldra això:


















Cliquem en una de les lletres i copiem la lletra de l'arxiu illustrator i el enganxamos, tal com t'ho ensenyo:














Una vegada fet tot això anem A File -> Font Info i vam emplenar ho que ens demana. Despues ho vam guardar File -> Generate font i ho guardem en format .otf. Després els comprimim i ho deixem en la carpeta Llibreria -> fonts i ja ho podem utilitzar.








































He creat aquesta tipografia perquè he volgut que tingui una mica de estil grafiti, es a dir, urbà però sense ser-lo tant, i el nomen Juanagrafith ve de "Juana" és el nom d'un amic(que en pas descanse) i "grafith" de grafiti.

Monotipia

Monotipia, máquina de componer que funde los caracteres uno a uno; nombre de firma de una máquina de composición tipográfica que usa caracteres de metal.

Linotípia

Una linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, caràcters tipogràfics o composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que el Operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de mida per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactament igual, una com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un similar al teclat de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats l'operador que havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Aqui us deixo un video:

..............2010..............

2010